parcs i jardins

Quantes zones verdes hi ha a Lleida? On puc anar a fer esport? Descobreix que Lleida és una ciutat amb gran presència de verd urbà!
La ciutat de Lleida és una ciutat compacta però amb una elevada presència de verd urbà que ve donada en bona part per l’existència de grans peces urbanes tractades com a parcs urbans que tenen sentit paisatgístic i territorial.

Així, el punt més potent és el corredor fluvial que travessa la ciutat, el riu Segre, i que és alhora un gran parc urbà i un espai natural fluvial que s’integra a la trama urbana.

També els turons de la ciutat, com la Seu Vella o el Turó de Gardeny i els vessants de les terrasses fluvials com el Secà de Sant Pere, conformen espais enjardinats amb categoria paisatgística. Aquesta aposta d’integració de grans peces territorials combina amb la creació i la preservació de parcs de categoria urbana com el Parc dels Camps Elisis, el Parc de l’Aigua o els Jardins de Jaume Magre. Els parcs i jardins de la Ciutat de Lleida, són diversos i amb diferents mides.

En tenim molts i tots amb unes mides i usos diferents. La superfície, el desnivell o l’ús no són limitats per la construcció de zones verdes en la ciutat. L’altre nivell d’organització del verd urbà està format per les petites places i racons de barri, que són recosides amb itineraris de vials arbrats per la ciutat. Les dades bàsiques de disponibilitat de verd urbà per habitants són elevades, amb més de 17 metres quadrats de verd urbà equivalent per habitant, dels quals gairebé 14 són d’espai verd.

El nombre d’arbres de la ciutat és de 39.703 principalment en el viari i més de 230 hectàrees equivalents de verd urbà, fet que dóna confort als carrers de la ciutat ajudant a la regulació del confort tèrmic, ja que a l’estiu, en els moments de forta insolació, ajuden a contenir les temperatures i augmentar la humitat ambiental.

Respecte al tractament de les superfícies enjardinades, la tendència és anar traspassant les grans superfícies de gespa, amb elevats requeriments hídrics i de manteniment, a superfícies de pradera natural, entapissant i arbustives, la qual cosa permet una millor adaptabilitat de la vegetació als canvis en la disponibilitat d’aigua i les temperatures.